El juny del any 2003, Joan Laporta guanya les eleccions i és proclamat president del F.C. Barcelona, en la seva llista també hi anava com a vice-president Sandro Rosell, 7 anys després i amb més de la meitat dels directius havent abandonat la junta, Sandro Rosell aspira a ser el president del Barça, també sembla ser que hi aspirarà en Ferran Soriano, també menbre molt important en la junta de Laporta. Durant aquests 7 anys tot i les dimissions, casos d'espionatge, sortides de to ( al loro !!!), mostres de calçotets a Aeroports, ... tots absolutament tots ells quan van al camp animen al Barça, quan el Barça cau eliminat d'alguna competició els sap greu. Aixó bé donat per una raó molt senzilla, preval el sentiment, valors, els colors, l'equip, els objectius per damunt de tot. Segur que ara durant uns mesos tots els aspirants intentarant mostrar les virtuts del seu programa, intentarant seduir als electors i fins i tot si ho troben covenient es diran el nom del porc i es treurant els draps bruts els uns als altres, consti en acta que no em sembla bé, però la cosa és així.
Doncs bé, si això ho traslladem a l'independentisme català, segurament els únics nexes d'unió que hi trobarem seran que molt possiblement Joan Laporta sigui el candidat a la presidència de la Generalitat i que la majoria d'independentistes són del Barça. Com és que el famós seny català no apareix per en lloc.
El que una persona ( per a mi personatge), quan el fan fora del cap davant de la Conselleria de Governació, es dediqui a posar pals a les rodes a la gent del seu propi partit, que es presenta per ser president d'aquest partit i perd les eleccions i segueix posant pals a les rodes, i que aprofita cada ocasió per a bombardejar la nau.
L'últim fet que ha fet que avui vulgues escriure sobre reagrupament a set que en la seva visita a Vic aquest cap de setmana en Carles Mora aprofités l'ocasió per a tornar a treure els draps bruts del referèndum del 13 D, que precisament venen de la denúncia de l'Alfons López Tena ( un altre personatge) sobre l'aprofitament del Sr Mora per escalar posicions dins el món de la política, arrel de l'èxit de la Consulta a Arenys de Munt.
Precisament m'ha sabut greu per a totes aquestes persones que creuen que a Reagrupament no hi ha gent que s'agafi a la poltrona, que no tenen "trepes", i que són la "meca" de la regeneració política, a tots ells el meu més sentit condol.
A tots els reagrupats, als cupaires, esquerranosos, independentistes no afiliats a cap partit deixeu-vos de barallar i feu que guanyem el millor titol que poden tenir els Països Catalans la Independència !!!.
Ja ho diu l'himne del Barça tots units fent força.
Visca la terra lliure !!!
dilluns, 8 de febrer del 2010
diumenge, 7 de febrer del 2010
Hem de ser valents i ....
Ara que el debat sobre les mesures que s'han de pendre per part del govern sobre la crisi és més punyent, ens deixen anar globus sonda sobre l'edad de jubilació i reformes laborals. Un cop més els que hem de rebre som els treballadors.
Per què no s'atreveixen a ficar amb els bancs? i per què moltes mesures de rescat van encaminades a ells?, com és que els sindicats no es planten d'una vegada i convoquen una vaga general? Com és que els partits polítics uns estan per a treure més rendiment electoral de la situació i els altres amagant el cap sota l'ala? Com és que la societat civil ( de moment) calla i no surt al carrer?.
Potser és que per part dels sindicats no s'atreveixen a realitzar una convocatoria de vaga general amb un govern que és (suposadament) d'esquerres. Si el capdavant dels govern hi fos un partit de dretes ja fa dies que la vaga estaria convocada, però com són d'esquerres tots els sindicats muts i a la gàbia.
I els treballadors?, doncs amb la por al cos, la situació no està per a ser valents i reivindicar els seus drets, (això diuen), després t'assabentes que alguns treballadors ( Spain-Tir) van convocar una vaga a les delegacions de Parets i Zona Franca i en 24 hores van aconseguir les seves reivindicacions.
Doncs res seguim sent masells, seguim ignorant al company del costat, seguim sent covards i així segur que seguiran beneficiant als mateixos i donant per ... als de sempre.
Pot ser cal ser valents altre cop i dir no amics meus no es això !!!.
Per què no s'atreveixen a ficar amb els bancs? i per què moltes mesures de rescat van encaminades a ells?, com és que els sindicats no es planten d'una vegada i convoquen una vaga general? Com és que els partits polítics uns estan per a treure més rendiment electoral de la situació i els altres amagant el cap sota l'ala? Com és que la societat civil ( de moment) calla i no surt al carrer?.
Potser és que per part dels sindicats no s'atreveixen a realitzar una convocatoria de vaga general amb un govern que és (suposadament) d'esquerres. Si el capdavant dels govern hi fos un partit de dretes ja fa dies que la vaga estaria convocada, però com són d'esquerres tots els sindicats muts i a la gàbia.
I els treballadors?, doncs amb la por al cos, la situació no està per a ser valents i reivindicar els seus drets, (això diuen), després t'assabentes que alguns treballadors ( Spain-Tir) van convocar una vaga a les delegacions de Parets i Zona Franca i en 24 hores van aconseguir les seves reivindicacions.
Doncs res seguim sent masells, seguim ignorant al company del costat, seguim sent covards i així segur que seguiran beneficiant als mateixos i donant per ... als de sempre.
Pot ser cal ser valents altre cop i dir no amics meus no es això !!!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

